diumenge, 12 de febrer de 2017

Segona setmana

A mesura que passen els dies comence a veure, en general, també aspectes positius, encara que el fonament metodològic siga molt avorrit per a tothom (docents i alumnes). Repetir la mateixa lliçó en un mateix dia o la del dia anterior, si algun curs va endarrerint, no és una tasca massa divertida.

Pel que fa a la distribució de l'aula, taules individuals que miren a la taula docent i a la pissarra digital, ja predestina la metodologia. L'aspecte positiu de la distribució és que els alumnes setmanalment avancen un lloc, així tothom està alguna vegada primer i alguna últim.

Per altra banda, el fet de realitzar la majoria d'activitats a classe (quan mana tasques per a casa mai són més de dues activitats) li permet a la docent dedicar temps als alumnes individualment, passant taula per taula i encoratjant-los. A més, fomenta molt l'ús del diccionari a l'aula, agrupant als alumnes de dos en dos per buscar el vocabulari en negreta dels textos de comprensió de la lectura. Se n'ha adonat si ho han de buscar a casa, molts ho fan mitjançant "google".

També es busca recursos per fomentar el que estan treballant al llibre de manera una mica més lúdica, com una pràctica de la poesia que culmina amb la realització d'un poema i la votació del que més grada, com una mena de concurs.

Aquesta segona setmana en concret hem estat d'avaluacions. Doncs, al centre han acordat enguany fer una avaluació de més, per comprovar si al ser més constants les proves i les notes no deixaven d'estudiar els alumnes. Així que, he pogut assistir a diverses sessions d'avaluació i he quedat gratament sorpresa de què els docents es preocupen per ajudar tots els alumnes, proposant millores individualment i grupal, i tracten d'aquesta manera els continguts actitudinals que tant es demanen però es tracten molt poc.

dimarts, 31 de gener de 2017

Segon dia

Avui hem estat fent exàmens en 1r ESO, ja que aquest any fan quatre avaluacions, i la segona tindrà lloc la setmana vinent. Tot i això, he trobat dues coses a destacar, la primera és que dos alumnes de 1r d'ESO portaven el xandall oficial de l'equip de futbol local, per tant serien dues de les mirades que examinava al partit que vaig veure abans de començar les pràctiques.

I la segona, i amb més suc, és un nou cas de ridiculització entre alumnes. Ha ocorregut en un grup de 2n d'ESO. Les veus les tenen dues alumnes repetidores, amb molt poques ganes de fer res però que es complementen molt bé, una fa el mal i l'altra el suavitza. Dic açò perquè una de les dues en passar entre els pupitres ha entropessat amb una bossa i pegant una puntada per llevar-se-la del damunt ha dit: En raó me caus mal. La tercera alumna, l'afectada, no diu res. La que entropessa demana permís per anar al servei, la docent autoritza i la seua companya repetidora agafa la bossa i la posa damunt d'una taula, protegint i prevenint. En tornar la que estava fora, passa de nou pel mateix lloc i colpeja la bossa amb la mà. La tercera alumna, l'afectada, torna a no dir res. L'amiga de la que entropessa: Que fas?. Ella: Que me cau mal. Amiga: Però si no t'ha fet res. Ella: Però antes casi caic en ixa motxilla i hasta que no la trenque no vaig a parar. Silenci. 

Total i sepulcral silenci. 

Primer dia

Bé, amb un sol dia crec que he vist quasi tot el que havia de veure metodològicament: llibre de text cru i pelat, fitxes que el suporten i els clàssics exàmens. Per si això no fóra prou la part literària, en aquest cas Narrativa i cinema i el taller de comunicació, completament oblidats per centrar-se en la llengua mitjançant explicació i posteriors exercicis.

Tanmateix, m'ha cridat l'atenció que continua sense existir la coordinació entre llengües oficials (català i castellà) i entre cicles, això fa que els continguts es repetisquen una vegada darrere l'altra. En 2n d'ESO els alumnes han dit que han treballat els topònims en les dues llengües i en 1r d'ESO que els apòstrofs ja les havien treballades al curs anterior, però pareix que en cap moment es té en compte aquesta informació ni es parteix d'aquests coneixements previs. Si el tema ho diu així, així es dóna. Fins a quan repetir els continguts d'aquesta manera tan innecessària?

Per altra banda, també estic centrant molt la meua atenció en la resolució de les conductes disruptives, així com els reforços i càstigs diaris i constants davant les diverses actituds que presenten els alumnes. Pel que fa als reforços, m'agradaria ressaltar que m'ha semblat molt positiu que davant una correcció la docent diguera a una alumna: El que has dit està bé però falta un aspecte. Pense, potser estic equivocada, que no has nomenat... I pel que fa als càstigs ha jugat entre cridar l'atenció verbalment, ignorar, amenaçar amb un negatiu i posar-lo i expulsar al corredor. No obstant això, però un comentari d'entre els quals ha sigut castigat al corredor m'ha deixat gelada, on està el límit entre "broma" i problema greu? Quan un alumne li diu a un altre tapó i un parell més d'adjectius malsonants i amb intenció de fer mal, amb una expulsió de l'aula és suficient? Cal parlar amb ells quan acabe la classe o en eixe mateix moment fer una reflexió grupal? Trobe que s'hauria de veure la freqüència amb la qual es repeteix aquest comportament, però no em quedaria tranquil·la si apreciara aquest fet i no hi profunditzara una mica. Vinc del món de l'educació infantil i treballe com a monitora i n'estic segura que parlaria amb els alumnes i els cridaria l'atenció, una mera expulsió de l'aula en aquest cas ha afavorit l'assetjador, qui no tenia ganes de fer res i preferia eixir a veure qui passa i qui torna.

Per acabar, m'ha semblat curiós també la gran diferència que s'aprecia pel que fa a l'actitud, comportament, treball, interés i motivació entre els grups de 1r ESO i els de 2n. Els de 1r semblen el llop adormit que està en procés de despertar en 2n, els quals volen cridar l'atenció a tota costa, dir tota mena de ximpleries per a riure's de qui siga i del que siga i fer de tot menys classe.

dilluns, 30 de gener de 2017

Prèvia: presentació

Abans de l'inici, la meua tutora em va convidar al centre per conéixer-nos. Em va dir que anara dimecres, que ella tenia horari de tutoria. I, tot i que, jo estava en plena setmana d'exàmens universitaris, em vaig agafar un descans per assistir al centre. Havíem quedat a les 9. De camí, com que era l'hora d'entrada dels col•legis d'infantil i primària, em vaig trobar a la meua darrera tutora de pràctiques i vaig pensar, tan de bo que la nova tutora no siga com ella.
En arribar al centre em van rebre i em van acompanyar a la sala de professors on estava la meua tutora. Ella es va mostrar molt simpàtica i atenta amb mi, em va introduir un poc la dinàmica i l'horari (crec recordar que té grups de 1r i 2n d'ESO i de Batxillerat) i em va demanar que em presentes mínimament. També va ser hora de lliurar-li tots els documents burocràtics com a alumna de pràctiques. Molt amablement els va rebre i li vaig donar les gràcies pel tracte i acolliment. Finalment, demà la coordinadora de pràctiques ens ha reunit als tres alumnes de pràctiques que som al centre i, tot seguit, començarà la nostra experiència. Som-hi!

Pre-prèvia: passions unides

Junt amb l'educació i la nostra llengua, compartisc un altre passatemps amb moltíssima gent, aquest passatemps de vegades està infravalorat i d'altres desprestigiat, però res no fa que per a mi és i serà una passió i font de diversió, el futbol. Faig aquesta introducció per contextualitzar que, dissabte passat, vaig assistir al camp de futbol de l'Alcúdia per veure el partit de l'infantil, categoria que comprén als alumnes de 1er i 2n d'ESO. 

Per què era interessant aquest partit? Perquè l'enfrontament es donava entre l'equip local, l'Alcúdia, poble on m'han acollit per realitzar el període de pràctiques a l'institut, contra l'equip de la meua localitat. Per això, aquest partit no va ser com qualsevol altre, ja que més que mirar el baló, em vaig fixar en tots i cadascun dels rostres rivals i les seues reaccions...no podia deixar de pensar quin d'ells seria el meu futur alumne!